Doctor Sleep

Desperta la Resplendor

Han passat 40 anys des que Stanley Kubrick va revolucionar el terror cinematogràfic amb la seva obra mestra The Shining (1980), adaptació del best seller de Stephen King. I després d'aquestes quatre dècades cap altra pel·lícula del gènere ha aconseguit fer-li ombra, excepte algunes honroses excepcions com The Exorcist (1973) o Rosemary's Baby (1968), per posar un parell d'honrosos exemples. Recentment, s'ha estrenat la segona part de la història de la família Torrance, Doctor Sleep, amb el fill, ara ja adult, Daniel (el nen del tricicle) com a protagonista absolut, interpretat amb la solvència que li caracteritza per Ewan McGregor, que agafa el testimoni de l'inoblidable Jack Nicholson.

Mike Flanagan, responsable de Hush (2016) o Gerald's Game (2017), dos exemples de home invasion, és l'encarregat de posar imatges a la història del pare del terror literari del segle XX. No discutirem sobre si aquest jove director és capaç d'arribar al mestratge del director de 2001: A Space Odyssey (1968) o A Clockwork Orange (1971), perquè és indiscutible. Per això ens centrarem en els personatges i les seves motivacions o, més ben dit, malediccions. Qui hagi vist The Shining sabrà que segueix els passos d'un escriptor alcohòlic, al qual l'ha abandonat la inspiració, i la seva estada a l'Hotel Overlook, tancat per vacances, al costat de la seva dona i el seu fill, on els fantasmes del passat li perseguiran fins a fer-lo embogir.

Tant The Shining com a Doctor Sleep giren al voltant de la maledicció que persegueix als dos protagonistes, que no és una altra que veure als fantasmes del més enllà. I això torna boig a qualsevol per molt centrat que estigui. A King li encanten els personatges torturats amb una gran profunditat psicològica als quals dissecciona sense compassió per a extreure'ls tot el mal que porten dins. L'escriptor de Portland, si no hagués estat novel·lista, segur que hagués estat ‘loquero’ o boig, directament. I és el que té tenir una vena creativa, que ajuda a canalitzar els dimonis interiors que tots portem dins. Per això és tan important trobar la nostra vàlvula d'escapament per a trobar la tan desitjada calma interior, i a vegades és tan fàcil com poder compartir el que sentim amb els nostres sers estimats.